Túnels d'Aumedrà.

A Lloseta varem quedar

per fer es túnels d'Aumedrà.

Es nostro sherpa en Fabià

es sant va cel.lebrar.

Amb es bar Altura tancat

a nes Cocó mos hem aturat

per fer es cafè

que dafora fa un freté.

Amb ses feines fetes

i ses bicicletes llestes

cap a Son Ordines hem partit

sense pronòstic definit.

Ben enfora hi ha uns bons niguls

i pareix que mos banyarem es culs.

Això és sa bicicleta de montanya:

passar-ho puta i acabar fent una canya.

Com si res arribam a Tossals

i dos no saben obrir, es pardals.

Seguim per la dreta des refugi

a fer lo que cadascú pugui.

Sa pendent és encabronada

i sa pedra està banyada:

aquest és es panorama

i n'hi ha que en fan un drama.

Per es camí en Xisco m'ha demanat

si sabia contar, tot esclatat i emputat.

Que si en sabia, contés bé aquesta vegada

que a sa pròxima quedaria menjant espinagada. 

Arribats a sa font de Comassema

ja no caminam més, no heu de tèmer.

És ja per endavant tot ciclable

i ses vistes tot un espectacle.

Es Puig Major no l'hem vist

i es Gorg Blau tampoc, és trist.

Per allà dalt era tot boira

així que aviat per avall es grup tira.

Es torrent tots hem passat:

uns eixuts, altres banyats.

Sa baixada com sempre antiflow,

però és lo que per aquí hi ha, you!

Hi ha díes més rodadors i rutes

que per anar en bicicleta son més putes.

Però còm si no veuríeu sa canaleta?

Còm descobriríeu es secrets de sa roqueta?

Es túnels hem passat: uns a les fosques

(fora llums hi ha hagut algunes llosques)

i es demés hem anat per dafora

contemplant un paratge que enamora.

I en haver passat es darrer túnel

cap a Son Ordines rodar era mel.

Hem fet tots una viada en anar a Lloseta

a cumplir fent sa cervesseta i sa xerradeta.

I aquí acaba sa crònica glosada

d'una jornada ben disfrutada

en bicicleta per sa montanya

en un dia en que feia falta molta manya.

Salut i pedals! 🤘🏼